1.-1954

1954
Fills del Rhythm & Blues

El rock and roll no va néixer inesperadament. Es va gestar als Estats Units des de la mateixa aparició del rhythm and blues, després de la Segona Guerra Mundial. Musicalment consisteix en l’accentuació rítmica regular sobre el segon i quart temps del compàs de quatre i és l’electrificació instrumental del vell blues urbà.

El Rhythm and blues (R&B) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definit com una barreja de jazz, gospel i blues. El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. Viquipèdia

Altres estils van acompanyar el R&B en aquesta evolució rítmica, especialment el jump  blues -derivat del Boogie-, que prefiguraria el que més tard seria el rock and roll.

   

Saturday Night Fish Fry Louis Jordan Soft Tiny Bradshaw

En el període 1949-1953, el R&B experimenta una important crescuda en el “mercat negre” (mercat entre la comunitat negra) fins a arribar al 96% dels hits de la música destinada a la població negra. Eren temps aquells en que als estats Units existia un món musical per a negres (emissores de ràdio dedicades exclusivament a la música negra i petits segells discogràfics) i un altre per a blancs.  

La separació entre les dues comunitats era manifesta, fins el punt que les grans companyies discogràfiques distingien molt clarament els seus catàlegs “race records” que estaven destinats a la població negra, que normalment eren emigrants provinents del Sud. 

Però el 1954 es produeix l’eclosió d’una nova generació de joves nord-americans, que coincidirà amb l’ocàs del maccarthisme i la fi de la guerra de Corea.  

 Maccarthisme 

Fins aleshores, la censura havia filtrat en el mercat musical blanc qualsevol signe d’heterodòxia social, com per exemple la cançó original Surt del llit del jove Bill Haley  que deia:

Portes una combinació

I el sol hi passa a través

Els meus ulls no poden creure

Que tot això sigui meu

....

En la versió per als blancs s’havia convertit en Surt de la cuina, i deia així:

Portes uns vestits

I els teus cabells cauen tan bé

Que sembles una apassionada

Però el meu cor és fred com el gel

...

  

Shake, Rattle and Roll

Bill Haley and his Comets

Fins el 1954 l’única manera de portar la música negra al món dels blancs era fent-ne versions, anomenades “cover”.

El mateix Bill Haley es dedicava des de 1951 a fer covers d’èxits negres. El primer va ser Rock the Joint. L’original era Rocket 88, de Jackie Brenston.

Rocket 88 Jackie Brenston

Rock the Joint. Bill Haley

Una altre dels cover de l’època seria Pat Boone, un jove amb cara de nen, que va aconseguir un gran èxit amb les adaptacions d’Aint’t It Same de Fats Domino i de Tutti Frutti de Litle Richard abans que els propis autors.  

Aint’t It Same Fats Domino	Aint’t It Same Pat Boone
Tutti Frutti Litle Richard	Tutti Frutti Pat Boone

El 1952, quan el maccarthisme apunta al seu final, el món de la música blanca, fet de còpies de música negra, comença a agafar embranzida. Un disc-jockey de Cleveland anomenat Alan Fred va posar en marxa Moondog’s Rock and Roll Party, un programa de ràdio que va tenir tant èxit que Fred es va animar a donar a conèixer en concerts públics les figures negres de major acceptació en el món jove dels blancs.

Moondog (1954)

Alan Fred

Va ser en aquest moment que començà a agafar forma el rock’n’roll. Fou el mateix Alan Fred qui va unir les paraules rock i roll com a símbol de força i empenta. Era el city blues (blues urbà) el que havia evolucionat, i es just que recordem els noms d’alguns dels protagonistes que van participar en aquest procés: Sonny Boy (John Lee) Williamson, arribat a Chicago els anys 30, i Muddy Watters, establert a aquesta ciutat també als anys 30. Un dels grups llegendaris prendrà el nom d’una cançó de Watters: The Rolling Stones.

I Been Dealing With The Devil Sonny Boy (John Lee) Williamson

The Rolling Stones Muddy Watters

Aquests artistes, juntament amb molts altres (Howlin’Wolf i John Lee Hooker entre els més famosos), serien el motor que conduiria la música negra al rock’n’roll. Però ningú va reconèixer en aquell moment el seu mèrit, va ser anys més tard, quan la revolució del rock and roll ja estava consolidada, que es va ressuscitar la història d’aquells vells músics llavors ja llegendaris.

Down In The Bottom Howlin’Wolf

Boom Boom John Lee Hooker

Bill Haley va tenir l’estranya sensibilitat de connectar amb el món del blues quan ningú es sentia atret per ell. Als 15 anys va fugir de casa per fundar el seu primer grup. El 1952 va compondre Rock beat in boogie, amb la que va tenir el seu primer èxit, però curiosament van ser The Esquire Boys els que la van gravar per primera vegada. Bill Haley & The Comets no ho van fer fins el 1955.

Rock beat in boogie The Esquire Boys

Rock beat in boogie Bill Haley & The Comets

El 1952, Alan Fred escolta la cançó Crazy man, crazy  que acabava de gravar Bill Haley i la llança a la fama  a Ohio etiquetant-lo amb el nom de rock’n’roll, així comença una nova era de la música americana

Crazy man, crazy 

Bill Haley & The Comets 

Alan Fred es trasllada a Nova York i segueix potenciant, ara amb més entusiasme, la nova música negra. És l’any 1954, Bill Haley, després de l’èxit de Crazy man, crazy, firma per la poderosa Decca que decideix impulsar-lo com a ídol. És llavor que grava Shake Rattle & Roll, (de la que  ja hem parlat), cançó que li proporcionarà el seu primer “Dics d’or”, encara que no aconsegueix ser el número 1 de les llistes d’èxits. Serà amb Rock around the Clock que ho aconseguirà. Val a dir que aquesta cançó és un cover de Let’s Rock Awhile de Goree Carter. 

Let’s Rock Awhile  Goree Carter.

Rock around the Clock Bill Haley & The Comets

Rock around the Clock és un cover de Let’s Rock Awhile de Goree Carter, però la interpretació de Bill Haley, com es pot veure, està molt influenciada per Move it on Over de Hank Williams de l’any 1947

Move it on Over (1947)
Hank Williams

Encara que ben aviat seria rellevat per altres joves encara més rebels, Rock around the Clock i Bill Haley passarien a ser símbols indiscutibles d’un canvi generacional. El canvi estava ja iniciat, quan després de deu setmanes de número 1 de les llistes d’èxits del mambo El Cerezo rosa de Pérez Prodo, prenia el relleu aquest altre estil musical anomenat rock’n’roll.

El Cerezo rosa 

 Pérez Prodo