1963
L'huracà Beatles!
L'interès per la nova
música que venia d’Amèrica va incitar a uns joves de Liverpool, amics de l'institut on estudiaven (Quarry Bank), a formar un
grup de música skiffle que,
en honor al seu institut, anomenarien The
Quarrymen. L'ànima d'aquest grup era John Lennon. Van
començar a tocar en les festes d’alumnes de l’institut, i en una d’aquestes
festes, era el juliol de 1957, hi assistí Paul
MacCartney. Paul
era amic d’un altre noi que també era molt afeccionat al rock, George Harrison, amb qui es trobava cada dia per anar a l'institut. Lennon els va acceptar al grup i
així es va crear l’embrió del que serien The Beatles.
In Spite of All The Danger
The Quarrymen
El nom del grup, The Quarrymen ja els resultava massa antiquat, ja que cap component
no estudiava aleshores en aquell institut; per això el grup va tocar durant una
temporada amb diversos noms, entre els quals Johnny and The Moondogs i The
Silver Beetles. A Sutcliffe, un dels components el grup en aquelles moments, li va agradar molt una pel·lícula de Marlon Brando, Salvatge, en què sortia un grup de motoristes que es feien
anomenar "The Beetles" (els escarabats). Lennon va
modificar aquest nom canviant-li una e per una a, tot fent un joc de paraules
amb el mot anglès "beat"
("cop", fent referència al cop de la bateria que marca el compàs i a l'anomenada generació beat), i ja va ser el nom definitiu del grup: The
Beatles (els qui fan música beat). A més,
aquest nom també era una al·lusió humorística al nom del grup de Buddy Holly, The Crickets ("els grills"), del que eren admiradors.
Home Recordings (1960)
Silver Beetles
|
L'agost
de 1959 es va inaugurar a Liverpool un
local anomenat The Casbah Coffee Club. The Quarrymen,
que aleshores el formaven John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken
Brown a la bateria, se'n va convertir en
el "grup resident". El mateix any 1959, però, aquest darrer component
va deixar-los i McCartney va
convidar Pete Best, fill de la propietària del club, a ocupar-ne el lloc.
The Casbah Coffee Club
L'any
1960, el mànager del grup va
aconseguir que els contractessin a Alemanya per tocar en diversos establiments del barri de vida
nocturna d'Hamburg. Allà van ser contractats
pel cantant Tony Sheridan com a grup d'acompanyament en una sèrie d'enregistraments. Les sessions van començar el juny del 1961, van editar el single My Bonnie (Mein Herz ist
bei dir nur) amb el nom de The Beat
Brothers, que va tenir un notable èxit a les llistes alemanyes.
My Bonnie
(Mein Herz Ist Bei Dir Nur)
Tony
Sheridan & The Beat Brothers
El director musical Bert
Kaempfert (que més tard compondria Estranys
en la nit) va acudir al club on
tocaven els Beatles i els contractà
per l’editora Polydor. Kaempfert va
ser el que rebatejà el grup amb el nom de The Beat
Brothers i els va fer gravar My
Bonnie i Whe the saints go marching
in en versió rockera, gravacions que van quedar guardades en els arxius de
Polydor.
Whe the saints go
marching in
Tony Sheridan
& The Beat Brothers
El 1961, Brian Epstein, propietari de la North End Music Stores, la botiga de discos més important de Liverpool, va anar a The Cavern Club, on acostumaven a tocar els Beatles. Aquell mateix any va esdevenir el seu mànager.
Després de fracassar en una audició per la Decca Records el gener de 1962,
Epstein va aconseguir de la mà de George Martin una audició pel mes de juny per a l'EMI, als estudis Abbey Road de Londres.
El dia 11 de setembre de 1962 acabaven de gravar Love me do, que seria escollida com a single del seu primer disc i arribaria al número 1
de la llista de vendes.
Misery
Kenny Lynch
Aquest disc incloïa cançons pròpies dels Beatles i algunes agafades d'altres artistes, com Chains (Goffin-King), Boys (Dixon-Farrell), Baby It's You (David-Williams-Bacharach), A Taste of Honey (Scott-Marlow) i Twist and Shout (Madley-Russell)
En plena gira, als Bealtes els arriba la notícia que el seu Please, please me, que havien editat en un senzill, aconsegueix el número 2 de la llista de la revista Melody Maker, la revista setmanal creada el 1926.
Melody Maker
En conseqüència, els van
cridar a la televisió per al programa Thank Your Lucky Stars i per actuar en programes estel·lars
de la ràdio. Quinze dies més tard, aquell núm.2 es convertiria en núm.1, tal com
havia predit George Martin
Twist and Shout (Thank Your Lucky Stars, 1963)
The Beatles
|
She Loves You (Thank Your Lucky Stars, 1963)
The Beatles
|
Money (Thank your Lucky Stars,1963).
The Beatles
|
Please Please Me
(Live At The BBC For
"Pop Go The Beatles" / 13th August, 1963)
|
Tot això va suposar una
activitat frenètica per a Brian Epstein:
contractes, entrevistes, radio, televisió, telefonades, correspondència de les
fans, etc. Tant Epstein com Martin
tenien clar que havien d’aprofitar el moment i treure el primer àlbum. Van tancar
el quatre Beatles als estudis d’Abbey
Road i els van dir: “toqueu una selecció del millor que toqueu al Cavern”. Ho
van fer d’una tirada. Diuen que la sessió va durar només 16 hores. Si bé la
gravació presenta algunes deficiències tècniques, la frescor i l’entusiasme que
traspua era impactant. El 22 de març de 1963 sortia al Regne Unit l’àlbum de 14
cançons Please, please me.
I Saw Her Standing There
|
Misery
|
Ask Me Why
|
Do You Want To Know A Secret
|
Aquest disc incloïa cançons pròpies dels Beatles i algunes agafades d'altres artistes, com Chains (Goffin-King), Boys (Dixon-Farrell), Baby It's You (David-Williams-Bacharach), A Taste of Honey (Scott-Marlow) i Twist and Shout (Madley-Russell)
Chains (1962)
The Cookies
|
|
Boys (1960)
The Shirelles
|
|
Baby It's You (1961)
Cilla Black
|
|
A taste of honey (1962)
Lenny Welch
|
|
Twist And Shout (1962)
The Isley Brothers
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada