dimarts, 16 de juliol del 2019

12.-1963 (I)

1963
L'huracà Beatles!
L'interès per la nova música que venia d’Amèrica va incitar a uns joves de Liverpool,  amics de l'institut on estudiaven (Quarry Bank), a formar un grup de música skiffle que, en honor al seu institut, anomenarien The Quarrymen. L'ànima d'aquest grup era John Lennon. Van començar a tocar en les festes d’alumnes de l’institut, i en una d’aquestes festes, era el juliol de 1957, hi assistí Paul MacCartney.  Paul era amic d’un altre noi que també era molt afeccionat al rock, George Harrison, amb qui es trobava cada dia per anar a l'institut. Lennon els va acceptar al grup i  així es va crear l’embrió del que serien The Beatles.

In Spite of All The Danger
The Quarrymen

El nom del grup, The Quarrymen ja els resultava massa antiquat, ja que cap component no estudiava aleshores en aquell institut; per això el grup va tocar durant una temporada amb diversos noms, entre els quals Johnny and The Moondogs i The Silver Beetles. A Sutcliffe, un dels components el grup en aquelles moments, li va agradar molt una pel·lícula de Marlon Brando, Salvatge, en què sortia un grup de motoristes que es feien anomenar "The Beetles" (els escarabats). Lennon va modificar aquest nom canviant-li una e per una a, tot fent un joc de paraules amb el mot anglès "beat" ("cop", fent referència al cop de la bateria que marca el compàs i a l'anomenada generació beat), i ja va ser el nom definitiu del grup: The Beatles (els qui fan música beat). A més, aquest nom també era una al·lusió humorística al nom del grup de Buddy Holly, The Crickets ("els grills"), del que eren admiradors.



Johnny and the Moondogs


Home Recordings (1960)
Silver Beetles


L'agost de 1959 es va inaugurar a Liverpool un local anomenat The Casbah Coffee ClubThe Quarrymen, que aleshores el formaven John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken Brown a la bateria, se'n va convertir en el "grup resident". El mateix any 1959, però, aquest darrer component va deixar-los i McCartney va convidar Pete Best, fill de la propietària del club, a ocupar-ne el lloc.

The Casbah Coffee Club



L'any 1960, el mànager del grup va aconseguir que els contractessin a Alemanya per tocar en diversos establiments del barri de vida nocturna d'Hamburg. Allà van ser contractats pel cantant Tony Sheridan com a grup d'acompanyament en una sèrie d'enregistraments. Les sessions van començar el juny del 1961, van editar el single My Bonnie (Mein Herz ist bei dir nur) amb el nom de The Beat Brothers, que va tenir un notable èxit a les llistes alemanyes.

My Bonnie (Mein Herz Ist Bei Dir Nur)
Tony Sheridan & The Beat Brothers



El director musical Bert Kaempfert (que més tard compondria Estranys en la nit) va acudir  al club on tocaven els Beatles i els contractà per l’editora Polydor. Kaempfert va ser el que rebatejà el grup amb el nom de The Beat Brothers i els va fer gravar My Bonnie i Whe the saints go marching in en versió rockera, gravacions que van quedar guardades en els arxius de Polydor.  


Whe the saints go marching in
Tony Sheridan & The Beat Brothers

El 1961, Brian Epstein, propietari de la North End Music Stores, la botiga de discos més important de Liverpool, va anar a The Cavern Club, on acostumaven a tocar els Beatles. Aquell mateix any va esdevenir el seu mànager. 

Després de fracassar en una audició per la Decca Records el gener de 1962, Epstein va aconseguir de la mà de George Martin una audició pel mes de juny per a l'EMI, als estudis Abbey Road de Londres. Martin va proposar (exigí) la substitució del bateria Pete Best. A l’agost de 1962 Ringo Starr entrava a formar part del grup.

El dia 11 de setembre de 1962 acabaven de gravar Love me do,  que seria escollida com a single del seu primer disc i arribaria al número 1 de la llista de vendes. 

El febrer de 1963 The Beatles emprenien una gira com a taloners de la superestrella Helen Shapiro. Durant la gira Paul va compondre una cançó i la va oferir a Helen per si la volia cantar. Es tractava de Misery. El director artístic d’Helen Shapiro, Norrie Paramor no la va considerar adequada per a ella, però en canvi qui la va gravar va ser Kenny Lynch. Els Beatles la van gravar l’11 de febrer de 1963.



Misery
Kenny Lynch


En plena gira, als Bealtes els arriba la notícia que el seu Please, please me, que havien editat en un senzill, aconsegueix el número 2 de la llista de la revista Melody Maker, la revista setmanal creada el 1926.


Melody Maker


En conseqüència, els van cridar a la televisió per al programa Thank Your Lucky Stars i per actuar en programes estel·lars de la ràdio. Quinze dies més tard, aquell núm.2 es convertiria en núm.1, tal com havia predit George Martin

Twist and Shout (Thank Your Lucky Stars, 1963)
The Beatles

She Loves You (Thank Your Lucky Stars, 1963)
The Beatles

Money (Thank your Lucky Stars,1963).
The Beatles

Please Please Me
(Live At The BBC For "Pop Go The Beatles" / 13th August, 1963)



Tot això va suposar una activitat frenètica per a Brian Epstein: contractes, entrevistes, radio, televisió, telefonades, correspondència de les fans, etc.  Tant Epstein com Martin tenien clar que havien d’aprofitar el moment i treure el primer àlbum. Van tancar el quatre Beatles als estudis d’Abbey Road i els van dir: “toqueu una selecció del millor que toqueu al Cavern”. Ho van fer d’una tirada. Diuen que la sessió va durar només 16 hores. Si bé la gravació presenta algunes deficiències tècniques, la frescor i l’entusiasme que traspua era impactant. El 22 de març de 1963 sortia al Regne Unit l’àlbum de 14 cançons Please, please me.


I Saw Her Standing There
Misery
Ask Me Why
Do You Want To Know A Secret

Aquest disc incloïa cançons pròpies dels Beatles i algunes agafades d'altres artistes, com  Chains (Goffin-King), Boys (Dixon-Farrell), Baby It's You (David-Williams-Bacharach), A Taste of Honey (Scott-Marlow) i Twist and Shout (Madley-Russell)


Chains (1962)
The Cookies

Boys (1960)
The Shirelles

Baby It's You (1961)
Cilla Black

A taste of honey (1962)
Lenny Welch 

Twist And Shout (1962)
The Isley Brothers
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

17.-1964(I)