7.-1960

1960

Spector inventa “El mur de so”

La gran olla on es cou el rock augmenta el seu grau d’ebullició. Des de fora sembla que tot segueix igual, però el mateix rock and roll sembla entrar en una crisi.

Aquest mateix any 1960 veurem simultàniament l’arribada de Phil Spector, la fundació de la Tamla Motown, el debut de Joan Baez, la rivalitat entre rokers i mods a Anglaterra i els primers grups de rock and roll a Espanya.

En el món discogràfic es destapa el cas Payola. Aquesta paraula es la contracció del verb pay (pagar) i la paraula Victrola (fonògraf de la RCA Victor). És el mateix que pay to play, pagar per emetre. En els anys anteriors (es diu que des dels anys 20) les cases discogràfiques s’havien acostumat a pagar als disjockeys de les emissores de ràdio per l’emissió dels seus discos. Lògicament les editores més potents imposaven sempre les seves cançons. Quan va sortir a la llum tota aquesta corrupció es van veure afectats molts locutors i presentadors, fins i tot Alan Fredd va quedar en evidència.

Mentre els Beatles, encara uns desconeguts, fan la seva primera visita a Hamburg, Elvis ha retornat del servei militar. El coronel Parker li prepara una campanya de recuperació popular i Elvis aconsegueix imposar “It’s now or never” i Are you lonesome tonight” en el número 1.  

It’s now or never Elvis Presley

Are you lonesome tonight Elvis Presley

És una època d’esplendor per a Ray Charles que aquest any trauria Georgia on my mind, pels Everly amb Cathy’s clown, per a Sam Cooke, pel veterà Fats Domino, i pels nous Drifters.

Georgia on my mind Ray Charles

Cathy’s clown Everly Brorhers

Els Drufters van començar a agradar gràcies als arranjaments carregats de violins. El seu cantant era Ben E. King, que, de la mà de Phil Spector, aconseguiria imposar aquest any el versionadíssim Spanish Harlem i el 62 Stand by me, que després cantaria Celentano (Pregheró) i més tard John Lennon.

Spanish Harlem Ben E.King

Stand by me Ben E.King

Spector va crear la “fórmula màgica”, que utilitzaria massivament en tots els seus productes musicals, especialment a partir del 61, quan fundaria la seva pròpia editorial, la Philles Records. Disposava d’una gran orquestra a la que feia interpretar diversos arranjaments sobre una mateixa cançó, sobre impressionant-los en una gravació a base de re-recording. Darrera aquesta “mur de so”, així es va batejar aquest efecte, es trobava la veu o veus dels intèrprets.   

La “era Spector” va durar molts anys, el seu recurs va ser copiat i va donar molts milions. Entre les primeres protegides de Spector figuren The Shirelles (primer grup musical femení), The Crysrals (perfeccionament de les anteriors), les llegendàries Ronettes, Gladys Knight and the Pips i Little Eva.

Boys (1960) The Shirelles
Da Doo Ron Ron The Crysrals	Be My Baby The Ronettes
Every Beat of My Heart Gladys Knight and the Pips	The Locomotion Little Eva

Un altre productor amb un futur rutilant també debutaria aquest any. Berri Gordy, ex boxador, ex paleta, ex entapissador de cotxes. Quan tenia 26 anys fundà la Motown, que és la contracció de Motor-Town en referència a Detroit, la ciutat de les fàbriques de cotxes. També se’n dirà “so Detroit” o “música marró”, barreja de rock’n’roll ensucrat i una mica de góspel.

Berri Gordy

Els analistes de la Motown han criticat Gordy d’haver creat un univers musical artificial, ja que els seus discos mai van reflectir el dur món on viuen els negres, als barris marginals de la ciutat de Detoit en ínfimes condicions. Les seves cançons mai parlen els seus problemes i la seva música és com un narcòtic per a un món de misèria. 

My Girl i Get Ready

The Temptations

La Motown, però, seria la primera firma creada per un negre que aconseguiria un èxit rotund. Hi ha qui diu que va ser gràcies a l’efecte d’eco que evocava el so de les esglésies, no en va Gordy es sentia molt influenciat pel reverend Franklin, el pare d’Aretha Franklin.  

Reverend C.L. Franklin

El Detroit Sound, on tambors, congues i picar de mans remarcaven el ritme i els violins i el baix destacaven la melodia, seria l’estil uniformat i obligatori per a tots aquells que volguessin entrar a l’escuderia de la Motown, les grans estrelles dels propers anys. 

Una altra figura important debutava aquell 1960, era una jova estudiant de 18 anys, a qui els companys havien ajudat a recaptat diners per pagar-se el viatge a Newport, al festival de folk on hi havien actuat Pete Seeger i John Lee Hooker. Aquesta jove es deia Joan Baez.

Ballad of Mary Hamilton Joan Baez

Festival de Folk de Newport 1963

Joan Baez va enregistrar House of The Rising Sun l'any 1959-60. Molta gent creu que aquesta cançó és del grup britànic The Animals perquè segurament és la versió més coneguda, però en realitat és d’origen i autor desconegut.  La primera gravació que se’n coneix és del 1933. A partir d’aquí, moltíssims artistes han fet la seva interpretació, fins i tot el grup Els Dracs la van cantar en català. En destaquem l'arranjament de Bob Dylan, que sembla que és el model que va inspirar la versió de The Animals.
House of The Rising Sun, (1960) Joan Baez
: House Of The Rising Sun (1933) Tom Clarence Ashley & Gwen Foster	The house of rising sun (1938) Roy Acuff
House Of The Rising Sun (1944) Josh White	House Of The Rising Sun(1962) Bob Dylan
The house of rising sun (1964) The Animals	La casa del sol naixent (1965) Els Dracs

Roy Orbison, un altre dels artistes de Sam Philips, començaria aquest mateix 1960 un seguit d’anys exitosos amb la conegudíssima Only the lonely, i seguiria posteriorment amb Crying  i Dream baby, entre altres èxits. Algú ha dit que la veu d’Orbison és una de les millors veus del rock de tots els temps. 

Only the lonely Roy Orbison
Crying  Roy Orbison	Dream baby Roy Orbison

Un jove rocker negre amb força ganxo, de nom artístic Chubby Checker va ser presentat al famós programa televisiu Highscool de Dick Clark, Va cantar un cover de Hank Ballard titulat The Twist. Amb aquesta cançó Checker va crear un ball que va tenir escassa acceptació al principi. Hauria d’esperar a 1962 quan, inexplicablement, va començar a causar furor a tot el món. Així i tot, la cançó arribaria al núm.1 ja aquest any 60.

The Twist Hank Ballard

The Twist Chubby Checker (Al Show de Dick Clark)

La resposta al twist seria un invent musical d’Al Brown Tunxetoppers titulat Madison i que Ray Byant va seguir amb The Madison Time. Però les dues danses, tant el Twist com el Madison, haurien d’esperar un parell d’anys per provocar el deliri. 

The Madison (1960) Al Brown's Tunxetoppers

‎The Madison Time The Ray Bryant Combo

D'altra banda, l’autor de molts del èxits de Ricky Nelson, el rocker Johnny Burnette, deixa el rock per passar-se a les balades per a adolescents i marcar-se dos inoblidables temes: Dreamin i You are sixteen.   

Dreamin Johnny Burnette

You're sixteen Johnny Burnette

Una vida artística molt més llarga tindria la jove parella Ike & Tina Turner que emergeix, amb el seu estil ple d’energia, amb A fool in Love. Ike Turner es va casar amb Annie, que passà a dir-se Tina Turner, i la parella aguantaria molts anys a primera fila del panorama rocker.

A Fool In Love

Ike & Tina Turner

Ike Turner era un excel·lent pianista de R&B que havia treballat fins aleshores amb B.B.King i Howlin Wolf entre altres bluesmen.

Matchbox

Ike Turner

La història del rock està plena de vides artístiques més o menys efímeres que configuren el gruix, l’empenta i la potència del moviment musical i del negoci discogràfic. Alguns d’aquest noms tindran un cert èxit i durant uns anys seran presents en el panorama musical, altres, en canvi, trauran el cap amb un o dos temes exitosos i desapareixeran. 

Wild One Bobby Rydell Take Good Care of My Baby  (Carole King / Gerry Goffin) Bobby Vee Itsy Bitsy Teenie Weenie Yellow Polkadot Bikini Brian Hyland

No és el cas de Brenda Lee, una cantant i artista de llarga carrera que aquí podem veure en una de les primeres actuacions, quan tenia només 8 anys.

Jambalaya Brenda Lee
Dynamite Brenda Lee	Little Jonah Brenda Lee

A Anglaterra neix la rivalitat rockers-mods. Està molt estesa la creença que tant mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy Boys, una subcultura que va florir a Anglaterra als 1950. Els Teddy Boys estaven influïts pel rock n 'roll nord-americà, vestien en estil eduardià, amb les seves levites i lluïen pentinats pompadour o quiff. Contra els rockers i les seves jaquetes de cuir, les seves cadenes i motos rutilants, apareixen els mods, els moderns, sofisticats, pulcres, elegants, amb els cabells curts i les seves scooters. 

Teddy Boy
Rockers	Mods

La imatge dels mods coincidia amb la dels Shadows, amb el seu Apache, que sortiria el juliol d’aquell any. Aquest tema instrumental es convertiria en la lliçó ineludible pels aspirants a guitarristes. Apache enlluernaria per la seva força i senzillesa, eclipsant fins i tot a Cliff Richard. 

Apache

The Shadows

Amb Apache el guitarrista Hnak Marvin enterra l’estil Skiffle i consagra el preciosisme al puntejat, que marcaria les guitarres dels anys 60. Ni més ni menys que 12 números 1 aconseguirien The Shadows entre el 60 i el 63, entre ells Apache, Kon Tiki, Dance on, Wonderful Land i Foot tapper. 

Kon Tiki The Shadows	Dance on The Shadows
Wonderful Land The Shadows	Foot tapper The Shadows

Per la seva banda, els seu company Cliff Richard aconseguiria nous impactes. Ara amb The Young ones i Sumer Holliday, dos temes que mantindrien la febre de les fans i que donaria títol, més tard, a dues pel·lícules homònimes

The Young ones Cliff Richard & The Shadows	The Young ones (film)
Sumer Holliday Cliff Richaed	Sumer Holliday (film)