10.-1962(II)

FOLK SONG

Robert Zimmerman, un jove que prengué el nom del poeta Dylan Thomas per formar el seu nom artístic, emergia amb el seu primer àlbum titulat Bob Dylan, editat el mes de març. És un disc a l’estil blues-men rústec, a on llargues tirallongues eren cantades amb lleugers canvis de to. 

Talkin' New York Bob Dylan

Pretty Peggy-O Bob Dylan

El perfecte desconegut Bob Dylan passava a ser, entre els entesos del Greenwich Village novaiorquès (barri de Nova York conegut per la seva important vida cultural, artística i bohèmia), una promesa el folk. En el seu segon àlbum enregistrava Blowin’in the Wind, cançó molt enganxadíssima que popularitzaren  Peter, Paul & Mary, que en aquell temps ja gaudien de prestigi en el món del folk.

Blowin’ in the wind

Peter, Paul & Mary

Aquest mateix àlbum també conté A hard rain’a a-gonna fall, que, segons el mateix Dylan “és una cançó desesperada. La vaig escriure durant la febre política que van crear Kennedy i Kruschev per les bases de míssils a Cuba l’octubre del 62. Creia que no tindria temps per fer més cançons i hi vaig escriure tot el que vaig poder.” 

A hard rain’a a-gonna fall

Bob Dylan

Serà a partir d’ara que la figura s’agegantarà, com veurem més endavant, fins a convertir-se, de la mà de Joan Baez, en el cantant prominent de la cançó de protesta. Joan Baez, considerada en aquell temps com “la reina del folk”, el va ajudar en els primers concerts, fent-lo participar en alguns duets amb ella. Van cantar junts per primera vegada en el Festival de Folk de Monterey (Califòrnia) del 63. 

With God on our side

Bob Dylan & Joan Baez

Molts anys després, el 1975, Joan Baez va escriure Diamonds & Rust, segurament la cançó d'amor més bonica de Baez, en la que explica la relació que va tenir amb Bob Dylan .

Diamonds and Rust

Joan Baez

Judy Collins, amb 22 anys, natural de Denver, marxa a Nova York i captiva l’audiència amb la seva veu clara, bonica i neta. Inicia així una carrera in crescendo que la portarà el 1965 al cim de l’èxit en el món del folk. Havent begut dels mestres Woody Guthry, Pete Seeger i els seus propis contemporanis, Judy serà una excel·lent compositora inspirada que no s’avergonyirà de cantar temes dels seus companys Dylan, Baez i, fins i tot, Jacques Brel.  La seva cançó estel·lar serà Amanzing Grace. 

Amanzing Grace. Judy Collins

Golden Apples Of The Sun (1962) Judy Collins

EUROPA
A Anglaterra, només una dada històrica per aquest any: el novembre, The Beatles graven el seu primer disc amb la Parlophone amb les cançons Love me do i P.S. I Love you. 

Love me do The Beatles

P.S. I Love you. The Beatles

A França és l’hora de Richard Anthony cantant 500 milles i de l’aparició de Sylvie Vartan, la primera rockera entre els gals. Sylvie s’atreveix a cantar Wat’d i say de Ray Charles cridant allò de yeah, yeah que passarà a  ser el popular yé-yé, paraula francesa internacionalment coneguda en l'entorn pop. 

J'entends siffler le train - 1962 Richard Anthony

Est ce que tu le sais  (Wat’d i say) Sylvie Vartan

També és l’any de Françoise Hardy, que debutà en un programa de televisió previ a un discurs de De Gaulle, captivant irremissiblement tots els francesos amb Tous les garçons et les filles.

ous les garçons et les filles

Françoise Hardy

L’ecole est finie

Sheila

Per últim, un jazzman que treballava de bateria a la Costa Blava amb Sacha Distel, decideix posar-se a cantar en pla yé-yé. Passaria a ser el rei de l’estil. Es deia Claude François, i va ser el primer cantant en utilitzar efectes lluminosos i coreografies en les seves actuacions. El seu primer èxit va ser Belles, belles, belles que, com totes les altres, era una adaptació d’un tema americà. 

Belles, belles, belles

Claude François

A Itàlia, una noieta pigada que es deia Rita Pavone s’apunta al nou corrent dels urlatori (cantar a base de crits) i aconsegueix que la seva cançó La partita di pallone es vengui a milions, mentre Pepino di Capri es converteix en el “rei del twist” italià, però és amb la balada Roberta amb la que animarà les festes a Espanya. 

La partita di pallone Rita Pavone

Roberta Pepino di Capri

Urlatori és el nom que la premsa italiana va donar a un estil de cantants (els cridaners) durant un curta època, que va de finals dels cinquanta a principis dels seixanta. Eren cantants joves en aquell moment que seguirien, en diferents graus,  carreres exitoses: Tony Dallara,  Adriano Celentano, Little Tony, Mina... Come prima Tony Dallara Blue Jeans dal film urlatori alla sbarra 1960 Adriano Celentano Nessuno Mina Oh! Baby! (1961) Little Tony Italian RockAndRoll '60 Urlatori Remix

Balleu, balleu, maleïts! La invasió del twist va mobilitzar a músics i productors. Hi havia un filó en l’art de crear nous balls. Cada ball podia proporcionar molts milions perquè significava vendre discos a través d’un nou al·licient: estar a la moda en qüestió de balls. Dance Demonstration of The Twist (1961) Comencem per el Limbo, d’inspiració criolla, a base de passar ballant a l’estil twist per sota d’un llistó el més poc elevat possible. Checker, després de l’exitós twist, va intentar el mateix amb la cançó Limbo rock. El Limbo té l’origen en un joc-concurs tradicional de Trinitat-Tobago. Limbo Rock Chubby Checker El Locomotion, versió ianqui de la conga del Brasil, va sorgir amb la famosa cançó que va cantar Litle Eva. The Locomotion (1962) Litle Eva El Surf és un estil musical que va començar a definir-se a les festes del les platges del Pacífic, sobretot a Los Angeles. Els primers grups d’aquest estil eren grups instrumentals, mentre que poc a poc es va imposar el surf vocal que estarà capitalitzat principalment per  Jan and Dean i The Beach Boys Surf Beat (1962) Dick Dale & His Del Tones  hWipe Out (1962) The Surfaris  The Chantays  Surf City  (1963) Jan & Dean Surfin' USA The Beach Boys La Bossa-nova, un ball sorgit de la mateixa samba, va ser un ball que es va anar imposant poc a poc. Els seus pares foren Antonio Carlos Jobim i Joao Gilberto. Blame It On The Bossa Nova Eydie Gormie El Madisson, llançat pel desconegut Bruce Channel a través de la seva reeixida cançó Hey, baby, era un ball una mica insípid comparat amb el twist, però Henry Mancini li va saber trobar la gràcia en la famosa melodia de l’elefantet de la pel·lícula Hatari! Hey Baby Bruce Channel Baby Elephant Walk Henry Mancini Latest In Dancing (196