14.-1963(III)

1963

El so Liverpool s'imposa

El termòmetre del hit-parade marca el significatiu pes de The Beatles en aquests anys d’eclosió del nou rock. Des que From Me To You va entrar a les llistes el mes de maig, els Beatles van ocupar el núm.1 durant 16 setmanes de les que quedaven fins a final d'any. 

Setmanes núm.1 a Anglaterra (Maig – Desembre de 1963)
The Beatles	16
Gerry & The Pacemakers	12
Cliff Richard	5
The Shadows	2
Elvis Presley	1

Mentre que a Estats Units dequeia Elvis (no va aconseguir ni un núm.1) i apareixien altres noms desconeguts, a Anglaterra les coses semblaven clares: Gerry & The Pacemakers i Billy J. Kramer & The Dakotas formaven equip al voltant del Liverpool Sound juntament amb The Beatles. Els produïa el mateix mànager, Brian Epstein.

Gerry & The Pacemakers van estar un més a la capçalera de les llistes amb el seu primer single How do you do it? (vegeu 1963-II) fins que el va ocupar From me tou you de The Beatles, però el següent single de Gerry & The Pacemakers I like it tornaria a liderar les llistes d’èxits.

I like

Gerry & The Pacemakers

I després vindria la ja mencionada You’ll never Walk alone, popularitzada com a himne del Liverpool Football Club (vegeu 1963-II). Fins i tot aquesta frase, Mai no caminaràs sol, ha quedat impresa a l’escut del club. 

Per altra banda, Brian Epstein també va fitxar Billy J. Kramer, que havia vingut de Manchester. Li va buscar un grup, els Dakotas, i va convèncer a Lennon i MacCartney  de que composessin algunes cançons per a ells. La primera cançó fou Do you want to know a secret (vegeu 1963-II) que arribaria al número 2.

La segona cançó de Billy J. Kramer & The Dakotas va ser Bad to me, també de Lennon i MacCartney, que els portaria al número 1 de les llistes durant tres setmanes, fins que va ser desbancada per She Love you.

Bad to me

Billy J. Kramer & The Dakotas

Kramer i els Dakotas encara tindrien un altra èxit excepcional, al 1964 amb la cançó Little Children, abans que el 1965 el grup es dissolgués definitivament.

Little Children

Billy J. Kramer & The Dakotas

Un altre dels grups de Liverpool que va provar fortuna, i la va encertar, va ser The Searchers. Liverpool era una fàbrica de música i d'èxits, un efervescent món que sorprenia per la capacitat de produir aquella nova música que tenia de tot: arrels de rhythm & blues, molt rock and roll i una fantasia desbordant. La majoria dels èxits de The Searchers, (un de tants grups que freqüentaven el Cavern), eren versions de temes populars d’altres artistes: Needles and Pins i When You Walk in the Room de Jackie DeShannon; Sweets for My Sweet de The Driftes; Don't Throw Your Love Away de The Orlons; Love Potion No.9 de The Clovers.

Needles and Pins The Searchers	You Walk in the Room The Searchers
Sweets for My Sweet The Searchers	Don't Throw Your Love Away The Searchers
Love Potion No.9 The Searchers	Sugar and Spice The Searchers

La llista de grups de l'escena Merseybeat (revista musical al voltant de la qual s’hi reunien tots els grups beat) es faria interminable. Hi trobem Freddie & The Dreamers, Billie Davies, Mike Berry & the Outlaws i Brian Poole & the Tremeloes.

I'm telling you now (1963) Freddie & The Dreamers		Tell him Billie Davies
Don't You Think It's Time Mike Berry & the Outlaws		Do You Love Me Brian Poole & the Tremeloes.

The Tremeloes -que més tard veurien créixer la seva fama-, van començar amb un cover del Twist and shout amb una clara intencionalitat comercial, característica que els marcaria com a grup. 

Un altre grup, format per un ex Tornados i dos ex Shadows, es van dedicar al rock instrumental, esforçant-se per mantenir les formes cuidades i netes que abans els havia caracteritzat. Van aconseguir un bon èxit amb Scarlett O’Hara, que seria versionada per moltes orquestres convertint-se en un clàssic  pop.

Scarlett O' Hara

Jet Harris and Tony Meehan 

Aquests grups, fins i tot ajuntant-los tots, no podien fer ombra a l’esplendor dels Beatles, però, The Hollies que venien de Manchester i sobretot Davi Clarck Five de Tottenham, al nord de Londres,  si que van assaltar perillosament la fortalesa Beatles.

Davi Clarck Five al començament van tenir més èxit als Estats Units que els Beatles. Són nois de famílies burgeses que fan una música neta i endreçada, que sonen bé i tenen la seva gràcia. Vendrien més de 9 milions de discos de les seves 12 cançons més destacades. 

Glad All Over Davi Clarck Five	Because Davi Clarck Five
Bits and Pieces Davi Clarck Five	Catch Us if You can  Davi Clarck Five

The Hollies, van tenir una llarga carrera artística i en 10 anys  només els Beatles i els Stones els van superar en vendes en aquella època. El grup el va fundar Graham Nash, que més tard formaria part del supergrup  Crosby, Stills & Nash.

De seguida es van distingir per les boniques cançons, carregades d’harmonies vocals i d’una riquesa instrumental notable. El tema més popular seria I’m alive, juntament amb If need someone de George Harrison, cosa que va molestar els altres Beatles. 

I’m alive The Hollies	If need someone The Hollies
Just One Look The Hollies	We're Through The Hollies

Però, mentre tot això passava al Regne Unit, als Estats Units es viu encara l’onada de Phil Spector i la pujada de Beach Boys, The Four Seasons, el retorn de Bo Diddley i la revitalització del folk amb Peter, Paul and Mary, Joan Baez, Bob Dylan i un grapat de nous artistes que comencen a cantar a les universitats.   

Spector aconseguiria amb The Ronettes i The Chiffons un prestigi mundial indiscutible. La primavera del 63, la cançó He’s so fine, que cantaven  The Chiffons, va ser núm.1 durant quatre setmanes. Per cert, el 1971 es va acusar a George Harrison de plagiar He’s so fine amb la cançó My Sweet Lord.

He´s So Fine The Chiffons

My Sweet Lord George Harrison

El serial seguí, i  el 1975, The Cliffons gravaria una versió de My Sweet Lord intentant capitalitzar la publicitat generada per la demanda. Harrison va contestar amb This Song.    My Sweet Lord The Cliffons This Song George Harrison

Per altra banda, aquest també és l’any en que emergeixen dos noms que posteriorment es convertiran en superfigures: Herb Alpert i Stevie Wonder. El primer, trompetista i cantant d’origen mexicà, va formar una banda anomenada Tijuana Brass, amb la que gravà The Lonely Bull, el seu primer hit, abans de fundar la seva pròpia editora de discos. El Tijuana Sound va caure molt bé pel seu caràcter de música per a entretenir, gens estrident, que trobà en la gent menys jove el seu públic ideal.

The Lonely Bull Herb Alpert & The Tijuana Brass

Acapulco 1922 (1962) Herb Alpert & The Tijuana Brass

Stevie Wonder (Steveland Morris), va ser el descobriment de l’any de la Tamla Motown. Vivia a Detroit i ja de ben petit es va aficionar al jazz, als 11 anys tocava el piano, la bateria, els bongos i l’harmònica. Als 12 anys, després de sentir-lo tocar l’harmònica, el fitxen els de la Tamla. Als 13 grava Fingertips, que, en la seva segona part, arribaria al núm.1 a l’estiu del 63.

  

Fingertips (2a part)

Stevie Wonder

L’últim artista de l’any seria Rufus Thomas, un defensor acèrrim del R&B que va començar la seva carrera com a ballarí de claqué, intèrpret de vodevil i més tard de Disc-Jockey a un emissora de ràdio. Es va fer popular l’any 63 a partir de Walking The Dog, però la seva experiència com a cantant de rhythm and blues es remunta molts anys enrere. Segona la Comissió de Blues del Mississipí “Rufus representava l’esperit de Memphis, segurament més que cap altre artista, des del principi dels anys quaranta fins la seva mort...” 

Bear Cat (1953) Rufus Thomas

Walking The Dog (1963) Rufus Thomas