8.-1961

1961

Tot es mou, però res sembla sorprendre.

La rutina sembla haver-se instal·lat en el món del rock and roll, però soterradament s’anava coent alguna cosa, un canvi, que no emergiria fins el 63 amb l’eclosió dels Beatles.

Les llistes dels números 1 americanes i britàniques reuneixen noms i cançons ben heterogenis: Bert Kaempfert (autor de Strangers in the Night que més tard cantaria Sinatra), Ray Charles (Hit the road Jack), Everly Brothers, The Marcels (Blue moon), les últimes d’Elvis Presley (Wooden heart,  Surrender, His latest flame), i els consagrats Pat Boone, Shadows i Bobby Vee.

Afrikaan Beat (1961) Bert Kaempfert & His Orchestra	Hit the road Jack Ray Charles
Crying in the Rain Everly Brothers	Blue moon The Marcels
Wooden heart Elvis Presley	Surrender Elvis Presley
His latest flame Elvis Presley	Moody River (1961) Pat Boone

F.B.I. (1961) The Shadows	Rubber Ball (1961) Bobby Vee

Les novetats d’aquest any seran, la invasió d’artistes de Phil Spector, l’arribada dels primers productes de la Motown, i l’aparició d’una noia de 15 anys, la londinenca Helen Shapiro. 

Don't Treat Me Like a Child Helen Shapiro
You Don't Know Helen Shapiro	Walkin 'Back to Happiness Helen Shapiro

Abans de fer els 16 anys fou proclamada la millor veu femenina de Gran Bretanya. El 1962 va treure l’últim Top Ten (núm.8) del Regne Unit amb la balada Little Miss Lonely. 

Little Miss Lonely

Helen Shapiro

L'any 1963 The Beatles, entre altres artistes, van fer de taloners de Shapiro en una gira pel Regne Unit. 

Look Who It Is (1963)

Helen Shapiro

Mentrestant, Hollywood decideix portar a la pantalla una història de bandes rivals de Nova York, en una moderna versió del Romeu i Julieta amb el títol West side story, amb música de Leonard Berstein i amb coreografies revolucionàries. 

America West side story Leonard Bernstein

Jet Song West side story Leonard Bernstein (Russ Tamblyn)

West side story, que semblava que podia ser el gran revulsiu per a la jove generació, es convertí en un producte molt ben elaborat però clarament comercia, que fascina les classes benestants però que, tot i la presència de Nathalie Wood i Russ Tamblyn, no va tenir cap impacte entre els rockers.  

Potser la posta en marxa de la Motown i de la Philips Records de Phil Spector marcaran la tònica d’aquest insípid any 61. Aquest fet farà possible que en el període 61–63, el 33% dels hits en el mercat pop seran d’intèrprets negres. Tinguem en compte que en el període 57–60 va ser del 24%, en el 54-56  del 25%, i en el 50–54 fou del 5%. 

Això va ser possible gracies a tres factors:

1.- Els músics negres fan concessions al mercat discogràfic blanc.

2.- Molts joves blancs trenquen amb prejudicis de generacions anteriors i s’identifiquen amb la música dels negres.

3.- Hi ha un gran moviment en pro dels drets civils dels negres que lluita per erradicar el racisme de la societat americana.

Una vegada posada en marxa la Motown , Berry Gordy s’encaparra en posar en òrbita el grup The Miracles capitanejats per Smokey Robinson, que seria el compositor de tots els  èxits del grup, des de Shop Around d’aquest any 61 fins a The Tears Of A Clown de l’any 70. 

Shop Around The Miracles

The Tears Of A Clown Smokey Robinson & The Miracles

Les primeres artistes milionàries de la firma Motown van ser Mary Wells i The Marvelettes. Gladys Knight no es va unir a la Motown fins el 66, aconseguint un gran èxit amb Every Beat of My Heart.

	The Marvelettes Please Mr Postman (1961)
By-by-baby  Mary Wells	Every Beat of My Heart. Gladys Knight

La resposta de les altres editores a l’ofensiva de la Motown va ser recolzar absolutament a tres artistes: Ray Charles, Ben E. King i Salomon Burke. Dels dos primers ja hem sentit Hit de road Jack i Spanish Harlem. Burke va aconseguir el primer single amb la cançó Just Out Of Reach, una cançó country escrita per Virgil “Papi” Stewart i enregistrada per Stewart Family l’any 1951. 

Just Out Of Reach (1951) Stewart Family

Just Out Of Reach (1961) Salomon Burke

L’única ofensiva blanca a aquest allau de música negra la protagonitzarien Dion, Del Shannon i Gene Pitney i Gene Pitney.

Runaround Sue (1961) Dion

Runaway (1961) Del Shannon

Gene Pitney havia escrit moltes cançons per a altres rockers (entre elles Hello Mary Lou que va  cantar Ricky Nelson), abans de decidir-se a cantar en solitari. Va treballar per Phil Spector, component pels seus grups. El seu tema He’s a rebel per a The Crystals seria número1 a USA.

He’s a rebel

The Crystals

Per altra banda, l’ofensiva de Phil Spector consistí en fitxar a Ray Petersen, The París Sisters, Curtis Lee, Timi Yuro i, sobre tot, a The Crystals i The Ronettes.  El "mur de so" funcionava a la perfecció i Da doo ron ron (que ja hem vist i podeu trobar al capítol 1960) serà la més completa i exitosa mostra.

Corinne, Corinna (1960) Ray Peterson	I love how you love me (1961) The Paris Sisters
Pretty Little Angel Eyes (1961) Curtis Lee	She Really Loves You (1961) Timi Yuro
There's No Other Like My Baby The Crystals	Please Mr. Postman (1961) The Ronettes

Corrine, Corrina, que aquí hem sentit cantada per Ray Peterson,  és una cançó de blues country molt antiga que té l’estructura del blues (12 compassos distribuïts en tres parts AAB).  Va ser enregistrada per primera vegada per Bo Carter el 1928. S’han fet moltíssimes versions d’aquesta cançó, i en els estils més diversos: blues, jazz, country, cajun,  western swing, rock and roll.    Corrine, Corrina Bo Carter (1928) És especialment divertida la interpretació de Bob Wills & The Texas Playboys (1940), en l’inconfusible estil western swing del violinista texà Bob Willis, considerat per a alguns com l’iniciador de la fusió del country-folk  amb el blues i el jazz. Corrine, Corrina Bob Wills & The Texas Playboys (1940)

Si a Anglaterra, com ja hem vist, la novetat és la joveníssima Helen Shapiro,  a França Johnny Halliday  provoca, amb un cert retard, el furor dels rockers. Esclata l’era violenta del rock: molts concerts en els que canta Halliday (al Palau d’Esports, a Montbeliard, a Arle...) acaben amb disturbis, amb destrosses i amb la intervenció de la policia. Després d’això es prohibeixen els concerts de Baiona, Canes i Estrasburg.

El setembre de 1961, increïblement, Johnny canta una balada. Es tracta de Retiens la nuit que, en definitiva, seria l'èxit més gran de tota la seva carrera. La lletra d’aquesta romàntica balada és de Charles Aznavour.  

Retiens la nuit  (1961)

Johnny Halliday