ELS PRIMERS ANYS DE ROCK: 6.-1959

1959

Nois, us heu de portar bé

El rock and roll s’estendrà per Europa com una taca d’oli: Anglaterra ja està amarada de Cliff Richard, França comptarà amb els seus primers corkers Johnny Halliday i Les Chaussetes Noirs, a Itàlia un jove anomenat Adriano Celentano intentarà trencar el monopoli de Modungo, a Espanya arriben els primers rocks en castellà amb el grup cubà Los Llopis (Estremécete, Hasta luego cocodrilo i La puerta verde), els mexicans Teen Tops (Rock de la cárcel, La plaga i Popotitos) i els primers grups locals.

Ready Teddy Johnny Halliday	Les Chaussetes Noirs
Desidero te Adriano Celentano	Ciao Ciao Bambina Modungo
Estremécete Los Llopis	La plaga Teen Tops

Però, al mateix temps, es produirà un estrany fenomen: alguns dels grans noms del rock and roll començaran a eclipsar-se o iniciaran un període de silenci. El 3 de febrer, Buddy Holly, Richie Valens i Big Boppers van morir d’accident en estrallar-se l’avioneta quan tornaven de fer un concert a Clear Lake (Iowa), Jerry Lee Lewis decau per l’escandalosa boda, Little Richard va renunciar a la vida esbojarrada i ingressà en una universitat cristiana a Alabama per estudiar teologia i es va fer ministre pentecostal, Chuck Berry va ser condemnat a 5 anys de presó acusat de tràfic de menors i Elvis Presley inicia el parèntesi del servei militar.

Els productors segueixen jugant la carta del Highscool i Neil Sedaka serà el nou ídol amb Oh, Carol!, cançó dedicada a la seva amiga Carol King.

Carol!

Neil Sedaka

En aquells moments la lluita pels drets civils dels negres, després de les manifestacions del 57 i 58 a Washington, havia pujar de to. El govern americà s’havia mostrat favorable a la integració escolar dels negres, i les companyies discogràfiques, aprofitant també aquesta situació, van considerar que posar violins a la música negra seria la manera d’integrar-la al mercat blanc, suavitzant-la i portant-la cap a la tendència més melòdica.

The House I Live In.

Sam Cooke

Les llistes dels números 1 d’Estats Units i d’Anglaterra (que són gairebé calcades), mostren el triomf del highschool a través dels joves ídols: les cançons que ja hem sentit de Frankie Avalon, Paul Anka, Bobby Darin i Adam Faith, juntament amb Smoke Gets in Your Eyes dels Platters i el Living doll de Cliff Richard.

What Do You Want

Adam Faith

Smoke Gets in Your Eyes

The Platters

Però el cantant que s’emportaria la popularitat d’aquest any seria Neil Sedaka. Després d’estudiar el batxillerat, Sedaka aprofundí en l’estudi del piano i guanyà un concurs per a pianistes, el jurat del qual estava presidit per Arthur Rubinstein. Això li va obrir les portes a la prestigiosa Julliard School. Però no era la música clàssica el que interessava a Neil, sinó el món de la cançó pop.

L’èxit de la seva cançó Stupid Cupid, un èxit rotund en la veu de Connie Francis, el va animar a cantar en solitari, abandonant el seu grup inicial The Tokens, que, tot i ser molt desconeguts, tenen l’honor d’haver gravat la versió més popular de The Lion Sleeps Tonight.

Stupid Cupid (1958)

Connie Francis

The Lion Sleeps Tonight

The Tokens

While I Dream (1956)

Neil Sedaka & The Tokens

Les cançons creades per Neil Sedaka, Carol King, Gerry Goffin, Barry Mann i Cynthia Weill van donar molts hits a l’editora novaiorquesa Aldon Music, entre ells Next Door To An Angel.

A Very Special Boy (1959) Carol King	The Loco Motion Carol King / Gerry Goffin
Who Put The Bomp Barry Mann	Next Door To An Angel Neil Sedaka

Dos duos deixarien també la seva empremta aquest any, els californians Jan & Dean i els novaiorquesos Tom & Jerry. Realment desconeguts, però el que és important és que el duo Tom & Jerry el formaven Paul Simon i Art Garfunkel. El seu Hey Scoolgirls els donaria un cert èxit. Jan & Dean, que inspirarien formacions com The Beach Boys, van gaudir del suport dels productor Lou Adler i Herb Alpert, i Baby Talk va ser una autèntica bomba.

Baby Talk

Jan & Dean

Hey Scoolgirls

Tom & Jerry

Lloyd Price va passar pel rock com una centella. En el seu món, el del Rhythm & blues, havia aconseguit nombrosos èxits des del 52 (Lawdy miss Clawdy), però va passar al rock and roll, on aconseguí tres grans cançons i retornà altra vegada al Rhythm & blues.

Lawdy miss Clawdy Lloyd Price	Stagger Lee Lloyd Price
Personality Lloyd Price	I'm Gonna Get Married Lloyd Price

A Anglaterra la situació estava dominada pel duel entre estrelles americanes i britàniques. Elvis contra Cliff i Adan Faith contra Bobby Darin. O tots contra tots.

Move It(1960)

Cliff Richard & The Shadows

Cliff Richard fou, sens dubte, l’ídol indiscutible. Però amb ell apuntava aquella manera neta, elegant i subtil de tocar dels Shadows, formació que fins l’any següent no s’atrevirien a tocar sols, sense vocalista, emprenent una meravellosa carrera d’èxits instrumentals.

El rival de Cliff Richard va ser Adam Faith. Faith tenia cara de bon noi, i això agradava a l’Anglaterra tradicional. La fama musical li va venir de la mà d’un hàbil i original compositor que es deia John Barry, més tard conegut per les músiques dels films de James Bond.

Made You

Adam Faith/John Barry

El tercer en discòrdia a Anglaterra era Billy Fury. Com una premonició del que seria Liverpool, va tenir uns inicis prometedors com a revolucionari del rock and roll, però va acabar cantant balades, aconseguint en aquest gènere un grapat d’èxits.

C'mon Everybody

Billy Fury

Gonna Type A Letter

Billy Fury

A França, a part del ja mencionat Johnny Halliday, altres nois s’apunten al nou antre dedicat al rock and roll a París, el Golf Drouot.

Golf Drouot

La companyia financera Barclay volia tenir un grup de rock i troben Five Rocks, capitanejats per Eddy Mitchell. Un fabricant de mitjons els donarà suport publicitari, però hauran de canviar de nom, i a partir d’aquell moment es diran Les Chaussettes Noirs. Pathé-Marconi s’apunta també a la febre del rock and roll i patrocinarà un altre grup: Les chats Sauvages.

Aquest és el panorama de la música rock a França a principis dels anys 60: Johnny Halliday, Les Chaussettes Noirs i Les chats Sauvages.