2.- 1955

1955
Provocadors i teenagers

El període embrionari del rock’n'roll va esclatar de ple al 1955, no només gràcies a al Rock del rellotge sinó també a noms com Little Richard, Chuck Barry, Fats Domino, Pat Boone, The Drifters o la sensual LaVern.

La industria discogràfica independent, la que va impulsar el mercat de la música negra, va aconseguir tenir  un 20% dels èxits del Top Ten americà (llista dels 10 discos més venuts). Tenint en compte que la reacció de la indústria blanca no tardaria en reaccionar, podríem considerar l’any 55 com el del més pur rock’n’roll.

L’èxit del rock’n’roll va estar recolzat per dos motors de vendes: les jukebox (responsable del 40% de les vendes) i les emissores de ràdio, que s’obrien definitivament a la nova música amb programes Top 40. 

Jukebox 1952

A Nova York, la firma Atlàntic, fundada set anys abans, s’imposava com l’editora independent més pròspera, col·locant aquest any 16 discos seus en el Top Ten negre gràcies a artistes com King Curtis, Ivory Joe Hunter, LaVern Baker, Bobby Darin o The Coasters. 

Jeep's Blues King Curtis	A Tear Fell Ivory Joe Hunter
Tweedlee Dee by LaVern Baker	Silly Willie Bobby Darin
Three Cool Cats The Coasters

A Chicago, però, hi havia dos músics que arrasarien amb la seva fúria interpretativa: Chuck Berry i Bo Didley.

Maybellene Chuck Berry	Johnny B Goode Chuck Berry
I'm A Man Bo Diddley	Bo Didley Bo Didley

Guia de trens d'EEUU

A Los Angeles seria Little Richard amb la firma “Speciality” i el cantant blanc Larry Williams, (que simbolitzaria el teenager ideal), els que sobresortirien. Les cançons Slow Down, Bad boy i Dazzi Lizzi, de Williams serien recreades anys més tard per The Beatles.

Long Tall Sally Little Richard	https://www.youtube.com/watch?v=T0IWsZ Little Richard's Boogie Little Richard
Slow Down Larry Williams	Bad Boy Larry Williams
Dazzi Lizzi Larry Williams Dizzi Lizzi The Beatles

A Memphis, seria la firma Sun la que provaria d’imposar el seu jove Elvis Presley. El guitarrista del grup d’Elvis, Scotty Moore, basava el seu color musical en el country & western blanc, comercialitzat amb el nom de hillbilly. La barreja de rock i hillbilly donarà lloc al rockabilly, que no només va practicar Elvis sinó una munió d’intèrprets, també el mateix Haley.

Mystery Train

Scotty Moore

Resumint, en aquests primers anys de rock’n’roll, el panorama a Estats Units d’Amèrica era aquest:

Localitat	Discogràfica	Artistes
Nova York	Atlàntic Records	King Curtis,  Ivory Joe Hunter  LaVern Baker  Bobby Darin   The Coasters
Chicago	Ches Records	Chuck Berry  Bo Didley
Los Angeles	Speciality Records	Larry Williams Little Richard
Memphis	Sun Records	Elvis Presley (1954)
Nashville	RCA Victor	Elvis Presley (1956)
Nova Orleans	Imperial Records després seria Liber Recordsyi	Fats Domino

Chuck Berry va ser l’altra cara de la moneda d’Elvis. Era un provocador que escandalitzava la gent i que sabia com impactar en les noietes de quinze anys. Va inventar el popular “pas de l’ànec”, que es convertiria en un tret característic en les seves actuacions. Ell explica que aquest peculiar numeret escènic va sorgir per casualitat, per intentar amagar el vestit que portava arrugat en una actuació, un dia que no havia pogut planxar-se prèviament la roba. 

Nadine

Chuck Berry

Berry va connectar de seguida amb els més joves, des del dia que Muddy Waters va recomanar la Chess Records que l’escoltessin. Va comprendre que havia de dedicar-se als teenagers. Va gravar la llegendària Maybelline, amb un ritme al límit del que estava permès, que va triomfar en gran part gràcies a la insistent publicitat del seu mànager Alan Freed. 

Maybellene escrita per Chuck Barry, és, en part, una adaptació de l'antiga melodia  Ida Red que es va fer famosa al 1938 en la versió de Bob Wills. Ida Red Bob Wills La cançó de Berry explica una carrera de hod rod i la història d'una amor trencat. Es descriu la carrera d’un noi conduint un Ford V8 perseguint una noia infidel en el seu Cadillac Coupe DeVille. Ford V8 Cadillac Coupe DeVille  Els hot rods són els cotxes antics clàssics dels EEUU amb motors trucats per corre a més velocitat.  hot rods Es molt il·lustrativa d’aquesta època la singular pel·lícula American Graffiti (1973) de George Lucas. American Graffiti

Els temes de Berry  parlaven de paradisos juvenils i adolescents, però ben aviat les seves cançons van anar perdent la brutalitat rítmica inicial per acomodar-se a les exigències del mercat blanc, que oferia elevades xifres de vendes.

Bo Didley, també a Chicago, va ser una altra figura decisiva en el món del rock’n’roll, no tant pel seu èxit personal i popularitat com per la influència que va exercir sobre altres artistes: per exemple Buddy Holly, més tard Rolling Stones i fins i tot The Clash, banda punk de finals dels 70. 

Should I Stay or Should I Go

The Clash

La música de Didley  es caracteritza per un ritme molt sincopat d’arrel africana, amb una percussió molt primitiva, que va seduir als blancs perquè era molt fàcil de ballar.

Pretty Thing

Bo Diddley

Per altra part, a Los Angeles es despertava l’huracà Little Richard. Als 16 anys va compondre Tutti Frutti amb la que va guanyar un concurs de cançons rítmiques. Anys més tard, uns productors el van animar a ressuscitar la cançó i amb ella entrà en l’estil dance blues que Huey “Piano” havia popularitzat, un estil molt proper al jump-boogie-blues. 

Huey 'Piano' Smith & his Clowns

Little Richard representa l’intèrpret més salvatge d’aquesta època, amb els seus crits, les seves cançons inintel·ligibles i la seva vestimenta provocadora que, amb el pas del temps, s’aniria complicant.

Lucille (1957)

Little Richard

Els historiadors han sigut una mica cruels amb Fats Domino. Recorden el paper de pioner abans del 55 i li retreuen les concessions fetes a la Imperial, la seva casa discogràfica, per no perdre l’ona en el món dels èxits. Fats Domino, nascut a Nova Orleans, fou un símbol dels artistes del gueto que intenten congraciar-se amb el blancs. Pianista i cantant amb una tècnica derivada del dixieland de la seva terra, havia venut un milió de còpies de The fat man el 1949.

The Fat Man (1949)

Fats Domino

L’any 1955 gravaria All by miself, I can’t go on i Ain’t that a shame que li farien vendre més de 20 milions de discos  en el curt període que va del 1957 a 1962, quan arriba el twist que faria decaure ràpidament la seva estrella.

All By Myself Fats Domino

I Can’t Go On Fats Domino

Amb semblants herois sortint a les antenes de ràdio, amb una pel·lícula The Blackboard Jungle amb música rock, la febre del microsolc (que va aparèixer el 1948), la nova generació desplaça fàcilment del panorama musical els crooners –cantants melòdics- i les orquestres, per donar pas a aquella torrentera, encara poc explicable, que provoca rebuig a les mentalitats més retrògrades. 

La jungla de les pissarres (Blackboard Jungle) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Brooks, estrenada el 1955 i basada en una novel·la original d'Evan Hunter. Blackboard Jungle

Els Consell de Ciutadans,  organitzacions d’extrema dreta, de supremacia blanca, es van formar sobretot per oposar-se a la integració racial als EEUU. Asa Carter, el secretari de Northon Alabama White Citizens Coucil, va declarar:   “A través del rock’n’roll l’home blanc queda rebaixat al nivell inferior de l’home negre. El rock’n’roll és part integrant d’un complot per minar la moral de la joventut del nostre país. Té caràcter sexual, immoral, i és el millor camí per fusionar les dues races.”

Asa Carter

Moltes altres coses passaven el 1955 en el món musical, entre elles, la irrupció de Pat Boone, descendent del llegendari explorador Daniel Boone. Uns anys més tard, al 1964, la cadena americana NBC va emetre una sèrie televisiva de 165 episodis dedicada a Daniel Boone.

Daniel Boone (1964)

Pat Boone comença a aparèixer amb regularitat al show televisiu d’Arthur Godfrey, on un any abans havia fracassat el debutant Elvis Presley.

Love Letters In The Sand

Pat Boone

Pat Boone va tenir nombrosos èxits al llarg de la seva carrera, destacant Speedy González, tema que va ser versionat per molts cantants dels anys 60.

Speedy González (1962)

Pat Boone

La cançó Speedy González escrita per Ethel Lee, Buddy Kaye i David Hess, va ser gravada inicialment per David Dante l’any 1961, però no va tenir gaire èxit. Pat Boone en va comprar els drets i la convertí en un èxit mundial. Speedy Gonzales (1961) David Dante La cançó està dedicada al ratolí de la Warner Bros, “el ratolí més ràpid de tot Mèxic” Speedy Gonzales Warner Bros. Classic Cartoon Characters

També el 1955 es dóna a conèixer un jove músic negre establert a Florida que ha après a tocar el piano ell tot sol, es diu Ray Charles, i aquest any grava el seu primer gran èxit I got a woman. Cec des dels 6 anys, orfe des dels 15, s’entrega a la passió de la música: jazz, balades, imitant Nat King Cole i després R&B. La seva fama aniria creixent fins el 1949, amb el seu millor èxit Wath’d i Say, la cançó més versionada de tota l’era.

I got a woman

Ray Charles

Wath’d i Say

Ray Charles

Un inici encara més espectacular va ser el de The Platters a finals d’any, gravant el llegendari Only you, que en realitat era un cover d’un vell tema del grup blanc The Hilltoppers. Seria el primer del seus 12 hits, quatre dels quals arribarien al número 1.

Only You The Hilltoppers.

Only You The Platters

La fundadora de The Platters va ser Zolda Taylor a l’edat de 15 anys, i van aconseguir els seus primers impactes, en gran part, gràcies a la participació de l’excepcional tenor Tony Williams.

Zolda Taylor

Tony Williams

Un altre grup exitós d’aquell moment fou The Drifters, col·locant molt bé la seva cançó Money Honey gràcies a la veu de Clyde McPhatter. El seu èxit duraria només fins el 1958, aconseguint-ne abans un altre: Ruby Baby.

Money Honey The Drifters

Ruby Baby The Drifters

L’any s’acabava amb una petita convulsió:  arriba Around the Clock a Anglaterra, desbancant èxits com Mombo italiano, Cirerer rosa, Estranys en el paradís, L’home de Laramie i Hernando’s Hideaway, totes elles provinents del món del cinema.

Mambo italiano Rosemary Clooney	Stranger In Paradise (de les danses polovstianes, de Borodín) Tony Martin
The Man From Laramie Jimmy Young	Hernando's Hideaway Carol Haney

En aquells moments, en un hospital de Londres un jove mariner s’avorreix mentre es recupera d’una malaltia: es diu Tommy Steele; un company de l’hospital li ensenya a tocar la guitarra, i, fascinat, decideix dedicar-se a la música. Serà l’impulsor del rock’n’roll a Europa. 

Tommy Steele