divendres, 28 de juny del 2019

4.-1957

1957
De la bogeria al romanticisme


Tots els dies d’aquest anys van ser com un somni: el rock and roll s’havia convertit en un fenomen imparable. Amb la pel·lícula Don’t knock the rock, amb Haley & the Comets i Little Richard, el joves de tot el món van veure en acció els artistes que entusiasmaven als adolescents americans.

Don't Knock the Rock (1956)

Per a Presley, l’indiscutible número 1, és l’edat d’or: Jailhause Rock, Al shook up i Teddy bear el fan estar més de 20 setmanes a la capçalera de les llistes d’èxits.




Jailhause Rock
Elvis Presley



Al shook up
Elvis Presley

Teddy bear
Elvis Presley


Aquest any, un miltar retirat anomenat “coronel” Parker es fa càrrec d’organitzar els negocis del jove cantant. Coincidirà també que la mort en accident de James Dean deixarà el cinema sense una estrella juvenil, circumstància que aprofitarà la RCA i el “coronel” per fer de Presley un nou seductor cinematogràfic.  

És l’època de les vaques grasses i la lluita pels hits és un al·licient més en la sensació de pluja de milions que cauen per tot arreu. 


HITS entre 1955 i 1959

Elvis Presley

15

Fats Domino
Ricky Nelson

8

Everly Brothers

6

Pat Boone
The Coasters

5

Chuck Berry


4

Little Richard
Jerry Lee Lewis
LLoyd Price

3

En aquest quadre d’estrelles, apareixen per primera vegada els noms de The Everly Brothers i Jerry Lee Lewis.  

Don i Phil Everly eren de Kentucky i portaven molts anys en el món musical. Quan tenien 8 i 6 anys respectivament, cap el 1945, ja actuaven en el show del seu pare en una emissora local. El seu primer disc, Bye, bye Love, un rock and roll molt harmoniós amb aires de country a l’estil de Neshville, és un gran èxit. 

Bye, bye Love
The Everly Brothers



A partir d’aquí, tot va ser un remolí durant cinc anys: es van succeir All I have to do dream, Bird dog, Cathy’s clown i Walk right back, entre moltes altres. 

All i have to do dream
The Everly Brothers

Bird dog
The Everly Brothers

Cathy’s clown
The Everly Brothers

Walk right back
The Everly Brothers


En les primeres gravacions de The Everly Brothers seria cabdal l’acompanyament de la guitarra de Chet Atkins, un formidable músic de country & western


Mr.Sandman (1954)
Chet Atkins


La influència d’aquesta parella de bons músics va ser enorme: per tot arreu apareixien duos amb guitarres. A Espanya, encara que més tard, el més popular seria el Duo Dinámico, que també cantaria Bye,Bye,Love.





Bye,Bye,Love
Duo Dinámico



Jerry Lee Lewis seria l’altre músic sorgit del country que causaria impacte. No oblidem que aquest mateix any sortirien del country artistes com Patsy Cline, Marty Robbins, Jim Reeves i Jimmie Rodgers.





Walkin after midnight
Patsy Cline


White sport coat
Marty Robbins


Four Walls
Jim Reeves



Kisses Sweeter Than Wine
Jimmie Rodgers




Espectacular, festiu i divertit Jerry Lee Lewis era un pianista d’una imparable vitalitat. Els seu caràcter rebel (tocava el piano amb els peus i fins i tot s’hi enfilava al damunt), només es va veure truncat per casar-se amb la seva cosina Myra que només tenia 13 anys. La societat americana no va acceptar aquest matrimoni i trencà la carrera d’èxits del pianista. Per cert, fou un altre dels artistes de Sam PhillipsAquí queden, però, les inigualables  Whole Lotta Shakin´ Goin´on i Great Balls of Fire.






Whole Lotta Shakin´ Goin´on
Jerry Lee Lewis


Great Balls of Fire
Jerry Lee Lewis



Un protagonista que en el seu moment va ser poc conegut a les nostres terres fou Buddy Holly, que si no hagués mort en un accident d’avioneta, juntament amb Big Bopper i Ritchi Valens, potser hauria canviat el rumb de la història del rock

Chantilly Lace
Big Bopper
La Bamba
Ritchie Valens

Buddy Holly havia fundat The Crickets i aquell mateix any van gravar that'll be the da. Tot i que el seu èxit només va durar un any i mig, a causa de la seva prematura mort, el crític Bruce Elder el va descriure com "la força creativa més influent dels inicis del rock and roll".

                              That'll be the da
                    Buddy Holly & The Crickets

Peggy Sue
Buddy Holly
Oh boy!
Buddy Holly


Aquest també és l’any de The Coasters que, sorgits en part dels Difters i a l’ombra del Platters, accentuaven el caràcter negre remarcant la veu greu. Van aconseguir entrar en el Top Ten gràcies a Searchin i Young blood

Searchin
The Coasters
Young blood
The Coasters


L’any següent traurien l’exitosa cançó Yakety Yak, també de la parella de compositors Leiber i Stoller, amb el saxofonista King Curtis. Arrel d’aquesta cançó, l’estil interpretatiu de Curtis es coneix amb el nom de yakety.   


Yakety Yak
The Coasters


Dick Clark, presentador des de 1957 a 1988 del programa televisiu americà de música i dansa American Bandstand (en aquest programa es presentaren per primera vegada al públic molts cantants nous, entre ells Tina Turner, Stevie Wonder, Prince, Talking Heads, Simon & Garfunkel i Madonna) va potenciar l’aparició del highschool en detriment del rock and roll. Un dels artistes d’aquest nou estil, afavorit en els programes de Clark, va ser un jove cantant i compositor de 16 anys anomenat Paul Anka

Paul Anka era un jove canadenc que va decidir escriure una cançó d’amor a una veïna, una dona més gran que ell, que es deia Diana. D’aquí va sorgir la balada romàntica que arrasaria de la nit al dia amb tot el rock and roll del mercat. 

Diana
Paul Anka

Paul Anka seguiria d’èxit en èxit (Lonely boy, you are my destinity, Put Your Head On My Shoulder, Crazy Love, My home town, Adam and Eve ...) fins a apagar-se poc a poc; però no oblidem que consta com autor de My Way, un dels grans títols de la música romàntica que va popularitzar Frank Sinatra i que han interpretat multitud d'artistes.


Lonely boy
 Paul Anka

you are my destinity
  Paul Anka

Put Your Head On My Shoulder
  Paul Anka

Crazy love
  Paul Anka

My home town
 Paul Anka 

Adam and Eve
  Paul Anka

En realitat, Paul Anka va comprar els drets d’una cançó francesa escrita per Claude François i Jacques Revaux que havia sentit a la televisió i va escriure una nova lletra en anglès.


Comme d'habitude
Claude François

My Way
Frank Sinatr

A Anglaterra Tommy Steele segueix copiant als americans mentre apareix un nou cantant, Lonnie Donegan, amb l’estil Skiffle, que és un tipus de música folk influenciat per gèneres com el country, el jazz i el blues. En aquest estil, els músics utilitzen instruments com la guitarra acústica, l'harmònica o el banjo, i instruments improvisats o casolans com pintes, cassoles, un safareig o taula de rentar, fulls de paper, etc.


Cumberland Gap
Lonnie Donegan


Puttin On The Style
Lonnie Donegan



La indústria discogràfica americana va plantar cara al rock and roll, en part per no perdre la clientela sovint adinerada dels adults.  Així, Perry Como, amb 19 èxits entre el 54 i el 55, treia Hot diggty, Andy Williams Butterfly, i Doris Day, Dean Martin i Frank Sinatra, saltant del món del cinemà al de la cançó, també aconseguien molt bones vendes.

Hot diggty

Butterfly
Andy Williams

Altres èxits del moment encara que a nivell europeu van ser la llegendària Casetta in Canadà -del festival de San Remo del 57- i, uns anys més tard, Tom Pilibi –guanyadora del festival d’Eurovisió de 1960-, amb melodies banals i lletres tant ingènues com estúpides.


Casetta in Canada
Carla Boni / Gino Latilla

Tom Pilibi
Jacqueline Boyer







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

17.-1964(I)