1957
De la bogeria al romanticisme
De la bogeria al romanticisme
Tots els dies d’aquest anys van ser com un somni: el rock
and roll s’havia convertit en un fenomen imparable. Amb la pel·lícula Don’t knock the rock, amb Haley & the Comets i Little Richard, el joves de tot el món van
veure en acció els artistes que entusiasmaven als adolescents americans.
Don't Knock the Rock (1956)
Per a Presley,
l’indiscutible número 1, és l’edat d’or: Jailhause
Rock, Al shook up i Teddy bear el
fan estar més de 20 setmanes a la capçalera de les llistes d’èxits.
Jailhause Rock
Elvis Presley
|
Al shook up
Elvis Presley
|
Teddy bear
Elvis Presley
|
Aquest any, un miltar retirat anomenat “coronel” Parker es fa càrrec d’organitzar els negocis
del jove cantant. Coincidirà també que la mort en accident de James Dean deixarà el cinema sense una
estrella juvenil, circumstància que aprofitarà la RCA i el “coronel” per fer de
Presley un nou seductor cinematogràfic.
És l’època de les vaques grasses i la lluita pels hits és un al·licient més en la sensació
de pluja de milions que cauen per tot arreu.
HITS entre 1955 i 1959
|
|
Elvis
Presley
|
15
|
Fats
Domino
Ricky
Nelson
|
8
|
Everly
Brothers
|
6
|
Pat
Boone
The
Coasters
|
5
|
Chuck
Berry
|
4
|
Little
Richard
Jerry
Lee Lewis
LLoyd
Price
|
3
|
En
aquest quadre d’estrelles, apareixen per primera vegada els noms de The Everly Brothers i Jerry
Lee Lewis.
Don i Phil Everly eren de Kentucky i portaven molts anys en el món musical. Quan tenien 8 i 6 anys respectivament, cap el 1945, ja actuaven en el show del seu pare en una emissora local. El seu primer disc, Bye, bye Love, un rock and roll molt harmoniós amb aires de country a l’estil de Neshville, és un gran èxit.
Bye, bye Love
The
Everly Brothers
A partir d’aquí, tot va ser un remolí durant cinc anys:
es van succeir All I have to do dream,
Bird dog, Cathy’s clown i Walk right
back, entre moltes altres.
All i have to do dream
The Everly Brothers
|
Bird dog
The Everly Brothers
|
Cathy’s clown
The Everly Brothers
|
Walk right back
The Everly Brothers
|
En les primeres gravacions de The Everly Brothers seria cabdal l’acompanyament
de la guitarra de Chet Atkins, un
formidable músic de country & western.
Mr.Sandman (1954)
Chet
Atkins
La influència d’aquesta parella de
bons músics va ser enorme: per tot arreu apareixien duos amb guitarres. A Espanya,
encara que més tard, el més popular seria el Duo Dinámico, que també cantaria Bye,Bye,Love.
Bye,Bye,Love
Duo Dinámico
Duo Dinámico
Jerry Lee Lewis seria l’altre músic sorgit
del country que causaria impacte. No oblidem
que aquest mateix any sortirien del country
artistes com Patsy Cline, Marty Robbins, Jim Reeves i Jimmie Rodgers.
Walkin after midnight
Patsy Cline
|
White sport coat
Marty Robbins
|
Four Walls
Jim
Reeves
|
Kisses Sweeter Than Wine
Jimmie
Rodgers
|
Espectacular, festiu i divertit Jerry Lee Lewis era un pianista d’una imparable vitalitat. Els seu
caràcter rebel (tocava el piano amb els peus i fins i tot s’hi enfilava al
damunt), només es va veure truncat per casar-se amb la seva cosina Myra que
només tenia 13 anys. La societat americana no va acceptar aquest matrimoni i
trencà la carrera d’èxits del pianista. Per cert, fou un altre dels artistes de Sam Phillips. Aquí queden, però, les inigualables Whole
Lotta Shakin´ Goin´on i Great Balls
of Fire.
Whole Lotta Shakin´ Goin´on
Jerry
Lee Lewis
|
Great Balls of Fire
Jerry
Lee Lewis
|
Un protagonista que en el seu moment va ser poc conegut a
les nostres terres fou Buddy Holly,
que si no hagués mort en un accident d’avioneta, juntament amb Big Bopper i Ritchi Valens, potser hauria canviat el rumb de la història del rock.
Chantilly Lace
Big
Bopper
|
La Bamba
Ritchie
Valens
|
Buddy Holly havia fundat The Crickets i aquell mateix any van
gravar that'll be the da. Tot i que el seu èxit només va durar un
any i mig, a causa de la seva prematura mort, el crític Bruce Elder el
va descriure com "la força creativa més influent dels inicis del rock and
roll".
That'll be the da
Buddy Holly & The Crickets
Peggy Sue
Buddy
Holly
|
Oh boy!
Buddy
Holly
|
Aquest
també és l’any de The Coasters que, sorgits en part dels Difters i a l’ombra del Platters, accentuaven
el caràcter negre remarcant la veu greu. Van aconseguir entrar en el Top Ten gràcies a Searchin i Young blood.
Searchin
The Coasters
|
Young blood
The Coasters
|
L’any següent traurien l’exitosa cançó
Yakety Yak, també de la parella de compositors Leiber
i Stoller, amb el
saxofonista King Curtis. Arrel d’aquesta cançó, l’estil interpretatiu de
Curtis es coneix amb el nom de yakety.
Yakety Yak
The Coasters
Dick Clark, presentador des de 1957 a
1988 del programa televisiu americà de música i dansa American Bandstand (en
aquest programa es presentaren per primera vegada al públic molts cantants nous, entre ells Tina Turner, Stevie Wonder, Prince, Talking Heads, Simon & Garfunkel i Madonna) va potenciar l’aparició del highschool en detriment del rock and roll. Un dels artistes d’aquest
nou estil, afavorit en els programes de Clark,
va ser un jove cantant i compositor de 16 anys anomenat Paul Anka.
Paul Anka era un jove canadenc que va
decidir escriure una cançó d’amor a una veïna, una dona més gran que ell, que
es deia Diana. D’aquí va sorgir la
balada romàntica que arrasaria de la nit al dia amb tot el rock and roll del mercat.
Diana
Paul Anka
Paul
Anka seguiria
d’èxit en èxit (Lonely boy, you are my destinity, Put Your
Head On My Shoulder, Crazy Love, My home town, Adam and Eve ...) fins a apagar-se poc a poc; però no oblidem que consta com autor de My
Way, un dels grans títols de la música romàntica que va popularitzar Frank Sinatra i que han interpretat multitud d'artistes.
Lonely boy
Paul Anka
|
you are my destinity
Paul Anka
|
Put Your Head On My Shoulder
Paul Anka
|
Crazy love
Paul Anka
|
My home
town
Paul Anka
|
Adam
and Eve
Paul Anka
|
En
realitat, Paul Anka va comprar els
drets d’una cançó francesa escrita per Claude François i Jacques Revaux que havia
sentit a la televisió i va escriure una nova lletra en anglès.
Comme d'habitude
Claude François
|
My
Way
Frank Sinatr
|
A Anglaterra Tommy Steele segueix copiant als americans
mentre apareix un nou cantant, Lonnie
Donegan, amb l’estil Skiffle, que
és un tipus de música folk influenciat per gèneres com el country,
el jazz i el blues. En aquest estil, els músics
utilitzen instruments com la guitarra acústica, l'harmònica o
el banjo, i instruments improvisats o casolans
com pintes, cassoles, un safareig o taula de rentar, fulls de paper, etc.
Cumberland Gap
Lonnie Donegan
|
Puttin On The Style
Lonnie Donegan
|
La
indústria discogràfica americana va plantar cara al rock and roll, en part
per no perdre la clientela sovint adinerada dels adults. Així, Perry
Como, amb 19 èxits entre el 54 i el 55, treia Hot diggty, Andy Williams
Butterfly, i Doris Day, Dean Martin
i Frank Sinatra, saltant del món del cinemà al de la cançó, també aconseguien
molt bones vendes.
Hot diggty
Butterfly
Andy Williams
Altres èxits del
moment encara que a nivell europeu van ser la llegendària
Casetta in Canadà -del festival de San Remo del 57- i, uns anys més tard, Tom Pilibi –guanyadora del festival d’Eurovisió de 1960-, amb melodies banals i lletres tant ingènues com estúpides.
Casetta in Canada
Carla Boni / Gino Latilla
Tom Pilibi
Jacqueline Boyer
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada